1. Les entitats operatives del sistema financer han de revisar anualment la política d’execució establerta en l’apartat 3 de l’article 37, així com els seus sistemes d’execució d’ordres.
Aquesta revisió també s’ha de dur a terme sempre que es produeixi un canvi important que afecti la capacitat de l’entitat per seguir obtenint el resultat òptim d’execució de les ordres dels seus clients de forma coherent utilitzant els centres inclosos en la seva política d’execució.
L’entitat operativa del sistema financer ha d’avaluar si s’ha produït un canvi important i s’ha de plantejar la pertinència de modificar la importància relativa dels factors de millor execució a l’hora de complir l’obligació general d’efectuar la millor execució possible.
La informació sobre la política d’execució s’ha d’adaptar en funció de la categoria d’instruments financers i el tipus de servei prestat i ha d’incloure la informació que figura en els apartats següents.
2. Les entitats operatives del sistema financer han de facilitar als clients minoristes les dades següents sobre la seva política d’execució amb antelació suficient respecte a la prestació del servei:
a) Una explicació de la importància relativa que l’entitat operativa del sistema financer atorga, en virtut dels criteris esmentats reglamentàriament, als factors esmentats en l’apartat 1 de l’article 37, o el procés pel qual l’entitat operativa del sistema financer determina la importància relativa d’aquests factors.
b) Una llista dels centres d’execució que l’entitat operativa del sistema financer utilitza preferentment a l’hora de complir l’obligació d’adoptar totes les mesures per obtenir de manera coherent el resultat òptim d’execució de les ordres dels clients, i en la qual s’ha de precisar quins centres d’execució s’empren per a cada categoria d’instruments financers, ordres de clients minoristes, ordres de clients professionals i operacions de finançament de valors.
c) Una llista dels factors utilitzats per seleccionar un centre d’execució, inclosos factors qualitatius com ara els sistemes de compensació, els interruptors de circuit, les actuacions programades, o qualsevol altra consideració pertinent i la importància relativa de cada factor; la informació sobre els factors usats per seleccionar un centre d’execució ha de ser coherent amb els controls utilitzats per l’empresa, en revisar l’adequació de les seves polítiques i sistemes, per demostrar als seus clients que s’ha assolit sistemàticament la millor execució.
d) De quina manera es considera que els factors de l’execució, com ara el preu, els costos, la rapidesa d’execució, la probabilitat d’execució i qualsevol altre factor pertinent formen part de totes les mesures oportunes per obtenir el millor resultat possible per al client.
e) Si escau, informació que l’entitat executa ordres fora d’un centre de negociació, les conseqüències –per exemple, el risc de contrapart derivat de tal execució fora d’un centre de negociació– i, a petició dels clients, informació addicional sobre les conseqüències d’aquesta modalitat d’execució.
f) Un advertiment clar i visible que qualsevol instrucció específica d’un client pot impedir que l’entitat operativa del sistema financer adopti les mesures que ha concebut i ha aplicat en la seva política d’execució per tal d’obtenir el resultat òptim en l’execució d’aquestes ordres pel que fa als elements coberts per aquestes instruccions.
g) Un resum del procés de selecció dels centres d’execució, les estratègies d’execució emprades, els procediments i el procés utilitzats per analitzar la qualitat d’execució obtinguda, i la manera com les entitats controlen i verifiquen que s’han obtingut els millors resultats possibles per als seus clients.
La informació s’ha de facilitar en un suport durador o mitjançant el lloc web, quan no constitueixi un suport durador.
3. Quan les entitats operatives del sistema financer apliquin diverses comissions en funció del centre d’execució, l’entitat ha d’explicar aquestes diferències amb el detall suficient perquè el client pugui comprendre els avantatges i els inconvenients de l’elecció d’un determinat centre d’execució.
4. Quan les entitats operatives del sistema financer convidin els clients a optar per un centre d’execució, s’ha d’oferir informació imparcial, clara i no enganyosa per impedir que el client triï un centre d’execució en lloc d’un altre basant-se només en la política de preus aplicada per l’entitat.
5. Les entitats operatives del sistema financer només reben pagaments de tercers que compleixin el que disposa l’article 34, apartat 2, i han d’informar els clients sobre els incentius que, si escau, rebin dels centres d’execució. La informació ha d’especificar les comissions aplicades per l’entitat operativa del sistema financer a totes les contraparts implicades en l’operació, i quan les comissions variïn en funció del client, ha d’indicar la quantia màxima de les comissions o el rang de comissions aplicables.
6. Quan una entitat operativa del sistema financer cobri a més d’un participant en una operació, de conformitat amb l’article 34, apartat 2, i les seves mesures d’execució, aquesta empresa ha d’informar els seus clients del valor de qualsevol benefici monetari o d’un altre tipus que hagi obtingut.
7. Quan un client demani a una entitat operativa del sistema financer informació raonable i proporcionada sobre les seves polítiques o mecanismes i la forma en què es revisen, aquesta empresa ha de respondre clarament i en un termini raonable.
8. Quan una entitat operativa del sistema financer executi ordres per a clients minoristes, ha de facilitar a aquests clients un resum de la política corresponent, amb una atenció especial al total de les despeses en què incorrin. En el resum es facilita també un enllaç a les dades més recents publicades sobre la qualitat d’execució de cada centre d’execució previst per l’entitat operativa del sistema financer en la seva política.